Aquest pastís, que Dolors em va demanar per al seu fill Aleix, és per a mi el més xulo que he fet fins avui! potser perquè el clarinetet em va sortir del cor!!! jaja
Durant els dos dies previs que el tenia fet i embolicadet en paper film, cada matí al llevar-me el mirava i pensava: que monet!!! jeje
Els detalls:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada